Confident....

Estimat Confident:

On ets? Qué és de la teva vida? A vegades no t'entenc confident meu. Puc compendre que la feina t'ocupi molt de temps.... Puc compendre que no contestis els meus sms al mateix moment... Ja hem parlat d'això... Pero sovint és dur.

Es coherent que un s'estranyi de que, de sobte, el perdre el contacte amb una persona passi a ser lo normal. A mi no m'agradaria perdre't confident meu... Però aquestes anadas i vingudes em fan ballar el cap... Costa acostumar-se.

No se si podras llegir això, he provat de ser lo més anònim possible. No és pas una crida desesperada, no, es només un comentari que em passa per la ment i que, com sempre faig en aquest blog, l'acabo escribint. És com una terapia per mi.

Sincerament em fa por que algun dia aquests distanciaments acabin per ser eterns... Pero no... Per sort o per desgracia em tens lligat. Saps que si em truques et contestaré, que si vens i em dius per veurens jo vindré...

No se confident meu... Crec que m'endinso en una nova etapa de canvis... Una etapa en la que noto com el temps està darrera meu empenyant... Cada cop més... Està clar que em puc cansar d'aquesta situació i no vuldria (no és una amenaça, eh?)...

En fi.... Fa més d'un mes que no se res de tu i aqui estic pensant en el meu confident...

Potser això no m'endurà enlloc però ara per ara no puc fer-hi res

Esperant noticies teves em tens....

Petons....

V